Si no et veig jo no sé que me passa

tenc enyorança del teu aire fresc

mescla de mar, oliveres i mates

que dóna pau, dóna goig i assossec.

 

I quan camin per afores i places,

si tenc tristor tota desapareix;

te necessit sempre Alcúdia estimada,

aquí vull viure fins l'últim batec.

 

Perquè els alcudiencs,

quan tornam a casa

sentim al cor una abraçada

i quan contemplam mar i murada

dels nostres ulls, dels nostres ulls

cau una llàgrima.

 

Quan per desgràcia allà en la distància

sentim l'angoixa d'aquell que parteix,

sempre ens conhorta tenir l'esperança

de que a ca nostra molt prest tornarem.